26.6.05

Federico Jimenez Losantos

Federico J. Losantos Imatges Google

(Circula una web que recull signatures per despatxar a Losantos de la Cope, i per la meva part no vull signar rès contra aquest home.)
Jo personalment no tinc rès contra aquest home, i encara que la seva teatralitat provocativa molesti a molts catalans, a mí m'agrada i en el fons reconec que te raò. Es ell, si no vaig equivocat, qui ha inventat l'apodo de "roviretxe" dirigit a'n Carod Rovira i ho veig amb bons ulls. Generalment només ataca contra els nacionalismes exacerbats, els denominats 'separatismes', i també veig que te raó. En una de les seves teatralitats va dir que el govern d'en Zp sols escoltava als catalans i als terroristes, i d'aquestes manifestacions alguns van deduïr que posava els catalans al mateix nivell de terroristes, però no passa de ser una broma teatral per guanyar audiència. Jo no soc partidari de firmar en contra d'aquest home i reconec que la Conferencia Episcopal ja l'hauria d'haver despaxat si fos tan insultant. Avui en els nostres mitjans democratics de prensa, qualsevol se considera insultat només que li toquin un pel com en el cas dels gais que no permeten als diaris dir rès en contra d'ells criticant-los, i això ja es sortir-se de les regles democràtiques. La vertadera democracia és la que permet la CRITICA, i sense aquesta desapareix la llibertat. En tot cas a l'INSULT s'hi arriba, no quan es fa servir la ironia, sinò quan és fa servir la difamació, i no crec que 'difamar' sigui la feina de Losantos encara que molts s'ho agafin així i els dolgui en les seves entranyes.

22.6.05

Les Incongruències Del Bisbe Carrera

(Selecciò d'unes declaracions del bisbe Carrera sobre la manifestació de Madrid en favor del Matrimoni Tradicional, del dia 18 -6-05)
Va dir:
"...es preocupante que se configuren dos polos y que la Iglesia católica quede incluida en uno de estos dos polos porque esto es lo más anticristiano que puede hacerse, en el sentido de que corta la posibilidad de que media España se mire con paz espiritual o con curiosidad intelectual el cristianismo, porque ya queda marcado como una línea política". Carrera ha agregado que haría "todo lo posible para que esto no ocurriera". El obispo auxiliar además ha dicho que considera legítimo que la gente se manifieste, pero "pediría a los que fueran que realmente sean conscientes de este peligro, que es gravísimo, porque condiciona la fe del país". "Si nosotros nos volvemos a enmarcar en una línea política, vetamos de entrada, cerramos la puerta y esto es profundamente anticristiano...".


Contesto jo:
Les meves conclusions després d'analitzar el paràgraf precedent son les següents:

Se’n desprèn que no se’n volgut mullar anant a manifestar-se per no posar-se dintre del nacional-catolicisme-espanyol, però se’ls veu el fallo perquè per altre banda ja sabem de sobres que els bisbes catalans estan empapats de nacional-catolicisme-català com a jerarques de l'Església Catalana de bracet amb el nostre nacionalisme. La manifestació de Madrid era purament en defensa de la Família i això no veig perquè ho van considerar política partidista i que consistís posar-se “en dos pols oposats” com si anar a Madrid a manifestar-se sigués fer costat al PP per part dels nostres bisbes. Totalment incongruent el discurs d’en Carrera i edemes diu que “haria todo lo posible para que esto no ocurriera", referint-se a la divisiò entre bisbes espanyols i bisbes catalans. ¡Home doncs llàstima!, ¿¿perquè no anaven a Madrid a fer costat als valors morals junt amb els altres bisbes espanyols??
, ¿¿ perquè no és van repartir en les esglésies catalanes els prospectes en defensa del Matrimoni editats pels bisbes centrals? (en algunes esglésies dirigides per preveres de l'Opus si que és van repartir els prospectes) ¿no hagues significat això una excel·lent unió en lloc d'una divisió entre tots els bisbes ??. Si per algún punt tenien que començar era en aquest concret de defensar el Matrimoni i la Familia tots junts, jugant-se la reputació de ser criticats per fer costat al PP i a tots els altres bisbes madrilenys. El Cristianisme es un camí arriscat i ja ho sabem de sobres, i en aquest cas els bisbes catalans han preferit el Nacionalisme Català per no ficar-se en problemes abans que fer costat als bisbes carpetovetònics en un tema que es podia interpretar equivocadament com a Nacionalisme Espanyol i problemàtic. 
Un embolic per desorientar encara més a la gent d’església, en el qual s'ha volgut quedar bé amb el Catalanisme com a prioritat, abans de fer costat als bisbes de la Conferencia Episcopal Espanyola en un tema de moral matrimonial.  La pregunta que ens podem fer és: ¿¿com podem criticar a un nacional-catolicisme-espanyol, quan per la nostra part també professem un nacional-catolicisme-català??. ¿¿O és que el nostre és ‘pur’ i el dels altres és ‘impur’??. ¿¿Ells son els dolents, i nosaltres som els bons??. Vertaderament amb l’Evangeli a la mà, veiem que s’ha assenyalat la palla de l’ull de l'altre sense veure la biga en el nostre. Han confós una manifestació a favor del PP en lloc d’una moguda en defensa del Matrimoni i La Familia. Com a catòlic em sap molt greu l’actitud dels meus pastors, perquè el nacionalisme català no els ha deixat veura més enllà quan es tractava de defensar unes proposicions de lleis a favor del Matrimoni en un moment clau de la historia de Espanya. 


El bisbe Joan Carrera ha sigut la gran estrella receptora de les critiques dels Germinans Germinabit des de que existeix aquesta web catòlica de dreta eclesial. 

7.6.05

Visca Ratzinger

Benet XVI Papa Google imatges

(La noticia mereix el comentari, i gracies a Deu tenim un Papa, per manar una mica que ja ens convé.)

De fet, no m’ho pensava que sortís elegit el que fins avui anomenavem el cardenal inquisidor del Vaticà, i amb el mot ‘inquisidor’ no insulto a ningú si tenim en compte que, una Inquisició portada a terme en els seus temps històrics si s'hagués fet com Deu volia, no hagués agafat la mala fama que l'acompanyarà sempre pels segles. Governar el Vaixell de la Catolicitat amb una vara de ferro, és especialment important encara que després surtin teòlegs com Leonardo Boff, i diguin que el Papa amb el seu bàcul és dediqui a picar més a les ovelles progressistes, que no pas, als llops poderosos adinerats que ronden l'Esglèsia. Resultarà un bon guardià, en Ratzinguer, per impedir que bona part de la clerecia, especialment europea, es dediqui a predicar relativismes, i a fer casaments de parelles atípiques. Confesso que mai he sigut dels aferrissats crítics en quant a la seva persona y a les seves tesis, encara que, alguna vegada hagi posat en dubte algun minúscul paràgraf dels seus documents. Tots podem tenir els nostres dubtes, y la mateixa Fe Cristiana mentre sigui ‘fe’ estarà sempre envoltada en el dubte, del contrari una certesa total ja seria viure en la Glòria, i ja no seria creure en Deu, sinó veure’l directament. Els directors espirituals han d’existir per força ja que, la mateixa demanda ho exigeix, i també han d’existir la pompa i l’ostentació cerimonials, ja que el Poble així ho vol, i consisteix la pompa en una manifestació festiva que, en altres àmbits socials també és fa, com per exemple, les desfilades militars, les desfilades de models, o les desfilades carnavalesques. En tot cas, l’ostentació la podríem criticar per l’elevat preu de les casulles cardenalícies però, es degut a que no és una vestimenta gens normal per fabricar-se en sèrie de forma industrial, i d’aquí el seu elevat cost.
Que Deu beneeixi al nou Papa, i li doni bona salut de ferro per molts anys.