27.1.06

F. Jimenez Losantos fa emprenyar als jueus

(Fórum de P.R.)

Resulta que F.Jim. Losantos fa la comparança entre la persecució contra LA COPE, i la persecució contra els jueus perpetreda pels nazis, i això ha fet emprenyar a un sector d'aquest col·lectiu de jueus.

Per la meva part ho trobo exagerat en quant la protesta del col•lectiu jueu perquè algú faci servir en modalitat de metàfora certes discriminacions comparàndoles amb la persecució contra els jueus. En la literatura i en la oratòria tot s’hi val mentre no sigui insultant i d’aquí els acudits que surten en la premsa ridiculitzant als polítics de torn, i és que sense ‘ridiculitzar’ no podria existir el tan saníssim ‘humorisme’ que practiquen els ninotaires, i sense les metafores comparatives no existirien les arts de la retòrica i la literatura. Que després algú s’emprenyi ja és una altre historia però les lleis vigents no contemplen aquestes anècdotes tan innocents com a prohibitives. Hem de reconèixer que vivim en un país on els escolars poden fins i tot insultar als mestres i la llei ho permet sense càstig exemplar, per tall d’exemple, i si algun comentarista radiofònic fa pallassades ridiculitzant de manera que frega l’insult, això ja es un problema de les lleis del nostre país, lleis que és mosseguen la cua amb les seves permissivitats.

24.1.06

Catalunya Nord, Reconquesta

(Fòrum Racò Català)

Sobre les campanyes de CATALANISME dintre la franja de Catalunya Nord, molts només ho viuen amb l’esperit de RECONQUESTA.
Em sembla molt bé que és facin campanyes dintre el pais veí per promoure la Llengua Catalana, sempre que d'entrada s'especifiqui que el camí no portarà cap a un altre independentisme administratiu dintre França d'aquest sector de catalanoparlants, i si malauradament es així això de perill independentista, ja comença a fer pudor tot plegat. Això els joves amb el cap ple de roses no ho voleu admetre i només ho veieu tot a través d'aquesta senyera estelada que només li manca la falç i el martell. Aquestes independències dels catalans francesos només s'han de concebre en sentit CULTURAL i rés més. Com si diguéssim un FOLCLORE, una categoria de cert ball de 'sevillanes'. Tal vegada el FOLCLORE pur i dur no és més important que la política en la vivència dels pobles??? Així que ja ho sabeu nois i noies: CULTURA, SARDANES, CASTELLERS I RÈS MÉS. Cal que copieu aquest lema que os poso i l'enganxeu a la senyera, abans que qualsevol Otegui Merduska hi pengi els signes totalitaris.

16.1.06

El preu de l'habitatge

(Forum d'en Terricabres)

Els preus dels habitatges només afecten a les famílies que realment volen COMPRAR un habitatge, i realment aquestes famílies se suposa que tenen un acceptable nivell de renda fins al punt que no els fa cap falta canviar de residència per trobar feina. La meva teoria suposa els que tenen una feina FIXA, com a uns 'privilegiats', encara que moltes mentalitats no ho acceptin. La precarietat laboral i els treballadors que s'hi troben son el vertader nucli del problema, i si existissin blocs de vivendes arreu del país d'ARRENDAMENT, els treballadors precaris s'estalviarien de 'comprar'. Tot això que dic és possible i ja se'n fet comptes i amb uns pagaments de fins de menys de 200 euros al mes és pot tenir una vivenda de les que diuen 'per joves'. Només cal bona voluntat per part dels ajuntaments i fins i tot aquests ajuntaments podrien ser ells mateixos els propietaris dels blocs arrendables. Naturalment, qui vol comprar ha de fer la despesa de lliurar una entrada milionària i l'ARRENDAMENT estalvia aquesta despesa. Espero que la meva idea, els savis de La Generalitat Catalana se la llegeixin.

15.1.06

Resposta a'n Zub-zub

(Resposta al Racó Catalá)

Resposta a'n Zub-zub:
Els diners s'ha de suposar que sempre venen d'un cantò o d'un altre però en el cas de les esquerres comunistes espanyoles actuals (socialistes), no son precisament la gran família aristocràtica acomodada per presumir de 'diners' i més aviat els diners els venen de certs empresaris com en Polanco i el contuberni Chavez-masònic. Que quedi clar que tot es possible malauradament i els militars no son sants de calendari per decantar-se sempre per l’honor abans que pels diners. Hitler en bona part va arribar al poder per l'atur de 6 milions de treballadors que hi havia en aquella Alemanya i referent als diners a ben segur que el seus opositors, que van ser assassinats, també haguessin rebut diners en cas de probabilitats de guanyar. El DINER es decanta sempre cap a on bufa el vent.

Resposta a Xavier Roig

(Fòrum del Racó Català)

Xavier Roig, et felicito pel teu article. Com a bon economista saps molt bé medir les situacions politiques amb la vara dels decimals més miléssims. Fas servir la LUPA per veura el que molts no veuen amb la seva miòpia. Realment intento dir-te quelcom i d'entrada dic que total son una serie d'incoherències del mateix Bono que només son apreciades per la gent llesta i la "plebs" no en plega ni un pito. La política es en bona part "comedia" per enganyar als incauts, que majoritariament és la plebs, la gent del carrer, i perque posin vots i rés més. La Constitució ho diu clar i aquest general ha complert amb el seu deure. Però resulta que en tot plegat a l'ultim terme sempre mana qui te més força, i en aquest cas ha mogut la fitxa en Bono i pot ser que ningú més digui rés i la cosa acabi aquí, però d'haver fet emprenyar a una considerable colla de militars la cosa podria canviar i llavors la "força" estaria d'un altre cantò. No hi han lleis democràtiques que valguin contra qui te la FORÇA, tan si es la militar com si es la de les urnes, i podriem posar un exemple: suposant que les urnes donéssin per guanyador en majoria a un partit marxista i aquest volgués imposar els seus criteris, realment tindria la FORÇA, i realment podria saltar-se La Constitució, o millor passarse-la per l'entrecuix. Llavors el paper de l'Exercit podria ser de fer-li costat o fer-li contra, en la mesura que els comandaments miressin per la seva butxaca o bé pel compliment de la Constitució. Realment tot s'hi val en política, sempre que a un no l'engarjolin, en aquest cas a qualsevol militar. I així es aquesta vida.

12.1.06

El Gran Satàn

(Fòrum de la P.R.)

De fet el gran diable Satanàs que veuen els musulmans en la nostra civilització, estic segur que no és rés més que el cul de les dones sobretot en ple estiu i en els nostres carrers amb les vestimentes que porten tan lleugeres. Ho hem de mirar des del punt de vista com ho veuen ells els musulmans, és clar, amb la seva tradició de les dones ben tapades. I per acabar-ho de rematar, l'alcalde Clos va treure el "bando" on és deia que anar despullat per dintre Barcelona NO era delicte. Així que ja ho podeu donar per segur, lectors, la lluita islàmica contra Satàn en realitat és contra el CUL FEMENÍ AMB POCA ROBA, abans que, contra les avorrides factures petrolíferes del mam que els hi pispa en George Bush a l'Irak. Realment el cul de les fèmines segueix dominant el mon, com sempre.

El Gran Satàn Artícles Google

Jurament militar

Exercit i Constitució Articles Google

(Resposta al fòrum de www.racòcatalà.com )
Tota nació s'aguanta sempre al fi i al cap per la força de les armes, i no per les habilitats mediàtiques dels seus líders polítics. De la mateixa manera que en ple carrer l'ordre públic s'aguanta per les forces policials que vigilen, i també en podríem dir per la "repressió" policial contra els malfactors, i si no fos així seria una anarquia total, i els que teniu filles maques les tindríeu que acompanyar fins per anar a la perruqueria. La Constitució Espanyola que vam votar tots els espanyols ja te previst aquest punt concret del "ordre intern espanyol", de tal manera que l'Exèrcit fa el paper de policia. Els militars queden obligats a jurar la fidelitat a la missió encomanada de fer complir La Constitució, i aquest jurament és sagrat per a ells i també es la "brúixola" que els estimula a jugar-se la vida. En tot cas s'hauria de canviar el tipus de jurament en el moment d'entrar a la carrera militar. Jo proposaria el següent cerimonial: JUREU VOSALTRES DEFENSAR LA VOLUNTAT QUE SURTI DEL PARLAMENT I LES DECISIONS DEL PRESIDENT DE LA NACIÓ??? Sembla que a França ho tenen així, però allí no existeixen els nacionalismes perifèrics, i per tant no hi ha perill (o avantatja) d'esquarterament de la nació francesa. Es evident que cada país te el govern que és mereix. Realment Espanya s'esquarteraria en múltiples nacionalitats perifèriques si el jurament dels militars fos el que proposo, i llavors el desgovern seria l'anarquia total. En aquest cas també es podria canviar la Constitució i treure l'article que mana complir-la com cal, i podriem posar: LA CONSTITUCIÓ, CADA QUAL QUE SE L'AGAFI A LA SEVA MANERA.