31.8.07

Super-poblaciò Del Mon

Acabo de fer un descobriment que sempre el tindré present dintre meu i m'acompanyarà en els moments de la vida quan vulgui fer meditaciò sobre els problemes mundials: rès més que els habitants del mon som quatre gats i és increíble. http://silverigarrell4.blogspot.com/2007/08/superpoblaci-mundial.html

29.8.07

Rosa Regàs

En part me n'alegro que hagi plegat de la direcciò de la Biblioteca Nacional, i no és que tingui quelcom contra élla sinò més bé en que havia fet massa propaganda revisionista a favor de la República del 36, i ja n'estava jo bastant emprenyat. Sembla que era molt amiga de la Carmen Calvo, i allò d'agradar, o no agradar al "jefe" ja sabem com peta al final de tot. La Rosa Regàs es una comunista convençuda que últimament ha fet molta campanya per foragitar la Religiò de les butaques del Poder, a canvi de posar en les mateixes butaques del Poder als seus amiguets comunistes, els "sants" per antonomàsia. Es una íntima amiga d'en Santiago Carrillo, al qual de quan en quan l'acull a casa seva uns dies de vacances. Que quedi clar que la meva postura només es d'un anti-comunisme molt convençut i només ataco contra les ideologies i no contra les persones. No cal continuar amb el tema perque ja m'he identificat políticament amb els artícles anteriors.

19.8.07

Carrillo, el Fumador

Vaig llegir aquest més d'Agost que Santiago Carrillo està de vacances a Palamós i en una entrevista que li van fer els periodistes del diari comarcal La Proa, va deixar ben clar que ell per rès no deixaría de fumar i que no pot viure sense el tabac, i en totes les reunions que assisteix ja li preparen el cendrer especialment per a éll, cosa que això dels "cendrers" ja obliguen a fer-los desaparèixer del mobiliari públic per no provocar desitjos de fumar a ningú. Santiago Carrillo als seus actuals 93 anys (que ja son uns quants) , va deixar ben clar que ara ja fuma menys que abans i sols consumeix un paquet de cigarrets diaris que per a éll és ben poc comparat amb el seu consúm d'èpoques passades. Diu que el tabac li resulta un beneficios estimulador mental que l'ajuda a mantenir el cervell ben ágil i actiu. No podem passar de llarc que realment en Santiago Carrillo és un miracle de persona que se n'ha sortit molt victorios de bastats perills, i nosaltres els que som creients en l'Església ja voldriem que molta de la "sort" que ha acompanyat a'n Carrillo també ens hagués acompanyat a nosantres però, a vegades per una trista paradoxa hem de veure amb els nostres propis ulls que, algunes de les persones "increients" tenen més favor dels Deus que no pas nosaltres que creiem en aquests Deus. Carrillo se'n va sortir molt bé de no fer cap a la presò pel cas de la matança de Paracuellos, i també l'amenaça del càncer de pulmò no ha pogut amb éll. No li desitjo cap malaltia per la meva part i només recalco que ja voldria per nosaltres els que anem a missa cada diumenge que, tinguéssim la fortalesa (o el favor diví) com gaudeix éll en la seva persona. Santiago Carrillo: felicitats pels teus 93 anys, i segueix fumant però almenys fes-ho d'amagat.

11.8.07

Concubinat Amb Càstic

(Església plural, fòrums)
Discutint sobre el tema de que l'Església és molt "dura" vers els divorciats vaig penjar aquest comentari:

Tothom te dret civilment a practicar el concubinat amb la parella que li dongui la gana, almenys aquí en les nostres contrades, en les terres islàmiques ja és diferent i el concubinat esta penat amb la mort. L'Església només es "dura" en quant ha de permetre o no permetre que els casats civilment o els que viuen sexe sense matrimoni religiós, mengin de la taula eucarística, i rès més. No ens podem queixar de cap manera ja que l'Església no condemna a l'Infern a ningú per viure en concubinat, sols els condemna a no poder menjar l'Hostia, i per si alguns encara no us heu assebentat, sense menjar l'Hostia Consagrada també es pot viure dignament, humanament i econòmicament, bastant bé. Si l'Església permetés menjar l'Hostia a qualsevol llibertí conegut, llavors si que tothom podria criticar a l'Església. A Pinochet tambè li van deixar menjar l'Hostia i va sortir per la televisiò combregant com si fos un santet, però a ben segur que s'havia confessat abans dels seus crims, i com qualsevol criminal dels que viuen dintre de les presons també podia tenir accés a la Comuniò que per això existeixen els capellans que diuen missa a les presons entre tota aquella gent tan difícil. La cosa és llarga de discutir però a mesura que la fem llarga la fem més difícil encara d'entendre. Crec que queda ben clar que l'Església sols fa patir la "gana" de menjar l'Hostia com a pena única als que viuen en parella de forma irregular. Es el sentit comú més el·lemental.

8.8.07

El Solitari, Vol Internet

Acabo de llegir que el Solitari, aquell atracador de bancs que van agafar els policies portuguesos, ara vol que li posin Internet a la presò per poder distreure's. Els seus carcellers ja li han fet una mica de brometa i li han preguntat si també li fa falta una piscina. Tot plegat ho podem prendre com a reflexiò i tenint en compte que la policia de Portugal a ben segur és una mica més estelviadora de recursos que la policia d'Espanya, ja que nosaltres els espanyols lliguem els gossos amb llangonissa, o millor dit: els presos amb cadena d'or. Aquest assassí que va matar a dos agents de l'autoritat, a ben segur amb el temps se'n sortirà amb la seva i sobretot amb l'ajuda de l'Organisme de Drets Humans, aquest organisme que ha arribat fins als extrems de convertir les presons amb hotels de segona on els presos tenen totes les comoditats, tantes comoditats fins que als violadors sel's hi ha donat Viagra, i aquesta anécdota de la Viagra va succeïr precissament en les presons catalanes, perque veiem que som capdavanters fins i tot en qüestiò de presons. Continuant amb el tema i aprofitant per fer encara una reflexiò més a fons, jo seria partidari de que als empresonats per assassinat i violacions greus se'ls privi de tenir accés a Internet en tots els anys que duri la seva condemna, i a ben segur que aquesta penitència els hi resultaria encara més dificultosa de soportar que els mateixos anys de condemna. Així que ja ho sabeu, fiscals, jutges i jurats, vosaltres que sou els "savis" que apliqueu les condemnes als assassins i violadors perillosos, afeigiu-lis-hi la pena supletoria de la privaciò d'accés a Internet, i al no poder mirar imatges sobretot de dones nues, i al no poder intercambiar comunicaciò amb l'exterior, a ben segur que és transformaràn en unes ànimes més contemplatives de manera que s'acostumaràn a viure com a uns "religiosos" forçats, i en quatre dies podrien ser uns santets i tot. Però malauradament això és somniar truites i d'aquesta Justicia-Primer-Montana no se'n pot esperar més, i aquesta merduska d'en Solitari, tal com va passar també amb la meduska d'en De Juana Chaos, podrà gaudir d'Internet dintre de poc a la seva cel·la, escriure el llibre de la seva vida, forrar-se amb la seva venda, i quan sorti d'aquí a 15 anys podrà ben menjar de les seves memòries. Poseu-li l'Internet al Solitari, depressa, sense Internet la vida és una tortura inaguantable, i les lleis prohibeixen la TORTURA. Una mica d'ironia va bé i els lectors intel·ligents ja m'hauràn entès.