18.12.10

La Balada Del Trespes

No pretenc insultar a ningú i simplement intento escriure amb una mica d'humorisme per animar-me a mi mateix i no defallir, i també per trencar la tensió dels nervis a tothom que em llegeixi després dels greus esdeveniments que hem tingut noticia perpetrats a la ciutat d'Olot.

Pere Puig Puntí, també anomenat el "tres Ps" per portar nom i cognoms tots amb P, és va sentir greument ofès i menyspreat per les respostes de quatre persones del seu entorn i els va assassinar amb un rifle de safari, amb la sang freda mes inimaginable. Diuen que li feien burleta. També sembla que una part del mòvil del quàdruple crim era econòmic però encara no han sortit les llistes de números exactes de diners i deutes pendents que li devien i no podia cobrar. ¿¿Que podem saber d'alló que realment li passava en el seu interior??. Els psiquiatres que han estudiat tanta carrera suposo que amb el temps després de fer-li molts exàmens diran les seves tesis doctorals sobre la personalitat interior del Trespes. Segons he llegit en Internet i dit per l'assassí mateix, sentia dintre seu la presencia d'una serp en els moments a punt de perpetrar els assassinats. En la Bíblia Gènesi, la serp ja sabem de sobres el que significa:  El Diable.

La "balada" encara que sembli el nom d'una cançó també es pot aplicar a una ràfaga de bales. El rifle del Trespes funcionava amb bales per caçar porcs senglars i una de les bales que va travessar a una de les víctimes va quedar encastada 5 centímetres en una paret.

Es poden trobar també en Google uns vídeos sobre el personatge assassí i l'enterrament de les víctimes. Un video molt especial és el de TV3 aquí.

Que Deu ens guardi de balades, de "trespes" assassins, i del Diable en forma de serp que es fica dins les entranyes de certs potencials desequilibrats portadors d'armes,  amen.

12.12.10

Teresa Forcades 2, Segueix L'Embolic

La germana Teresa Forcades ha posat un altre article a la web de Foc Nou donant més explicacions sobre les seves declaracions a favor de l'avortament i dient que aquestes no van ser ben enteses. He provat d'entendre tot el que he pogut de l'article, després de llegir-me'l moltes vegades, i he de dir que he sortit ben marejat de tants paràgrafs, ininteligibles i enrevessats. La  intel·ligentíssima germana Teresa Forcades que és doctorada en dues carreres, pel que he pogut comprovar també és una gran mestre en la literatura surrealista, cosa que li va molt bé per ser ben vista en determinats àmbits intel·lectuals del mon modern anomenats progressistes. Es veu que aquest estil d'escriure sense que s'entengui rés dòna molta categoria a un-a escriptor-a, i a vegades és també una estratagema emprada pels mateixos polítics a fi de parlar molt exibint erudició sense al final venir a dir rés de clar. Per la meva part si jo l'examinés de literatura a la germana Forcades li posaria un zero i poc més de puntuació en la feina de redacció.

Per no copiar massa text de l'artícle de Foc Nou sols he insertat aquí alguns paràgrafs, els més polèmics, i a continuació hi poso les meves respostes amb cursiva vermella. ***************************************************

El meu dubte és si pot ser lícit segons la moral catòlica violar el dret d’autodeterminació de la mare per tal de salvar la vida del fill.  Resposta: no tinc entès que és violi cap dret en la moral católica, simplement se li diu que esta en pecat a la mare que avorta, i llestos. Qualificar-la de pecadora no és violar cap dret. Si la Justicia la poses devant d'un jutge civil ja prou tindria atenuants per sortir-se'n, sobretot amb les lleis actuals. La tal violació del dret de la mare no existeix. Has escrit una falsedat. 

Fins i tot la meva abadessa va rebre una carta del cardenal Rodé, prefecte de la congregació per als religiosos, que demana que manifesti públicament la meva adhesió als principis doctrinals de l’Església, cosa que em disposo tot seguit a fer. Resposta: doncs encara estem pendents de la teva retractació pública a Internet, a la televisió i a la premsa, i el teu rebuig a l'avortament demostrant de forma palpable posar-te a obeïr les ordenances eclesials. Però dius que si que ho fas i després resulta que no ho fas, a la vegada. Te contradius tu mateixa i ens prens el pel.

Tampoc no té ningú, ni l’Estat, ni l’Església, ni la mare, el dret de violar el dret a la vida biològica del fetus. En cap circumstància. El dret a l’avortament no existeix. El que existeix és una col·lisió, un conflicte, de dos drets fonamentals: el dret d’autodeterminació de la mare d’una banda, i el dret a la vida del fill d’una altra. Resposta: Dels dos conflictes en col·lisió l'Església és posa al costat del èsser més feble que és la criatura. Tu mateixa afirmes que el dret a l'avortament no existeix i per altre banda defenses el mateix avortament en altres paràgrafs. Te contradius.

Per il·lustrar el conflicte entre el dret a la vida i el dret a l’autodeterminació podem prendre com a exemple el cas del transplantament de ronyó. Hi ha centenars de milers de persones al món (més de 75.000 només als EEUU de les quals més de 3.000 moren cada any) la vida de les quals podria ser salvada per mitjà d’un transplantament renal. ¿Per què no aprovar una llei que obligui les persones que tinguin ronyons compatibles a cedir-los a aquests malalts per tal de salvar-los la vida? L’Estat podria aprovar una llei així i l’Església catòlica podria excomunicar els donants potencials que rebutgessin de sotmetre’s a l’extirpació. Resposta: No veig la necessitat de comparar salvar el fetus amb salvar persones donant ronyons, sobretot donant ronyons en vida del donant, altre cosa seria donar els ronyons quan un és ja mort.  Ningú hauria d'estar obligat a mutilar el seu cos en vida per salvar a una altre persona donant un òrgan. Trobo surrealista i absurda aquesta comparació.

La meva consciència em fa plantejar aquest dubte amb confiança i amb tota honestedat.
La meva fe em fa deixar constància de la meva obediència al Magisteri actual. Resposta: de la obediencia al Magisteri actual rés de rés, perque no t'has retractat públicament, ho dius però no t'has manifestat en públic reconeixent la teva equivocació. Per tant, una contradicció literaria més. 


Benvolguda germana Teresa Forcades: Per la meva part no t'he pogut entendre el que realment vols dir amb l'article mencionat de Foc Nou. Potser jo soc un tonto rematat analfabet o t'expresses per escrit d'una manera molt complicada. La teva literatura no fa gaire gloria a les teves dues carreres universitaries. T'ho has de fer mirar. Segueixes sent un embolic inacabable quan escrius sobre materia de l'avortament. 
Es continuació d'aquest altre article d'AQUÍ. 

8.12.10

Inesperat, Inimaginable, El Número 13

El número 13 ha sigut en la Historia el número més temut per la seva fama de que portava mala sort.
L’origen de la creença era referit al passatge evangèlic dels 12 apòstols i Jesús quan menjaven en l’Últim Sopar que eren 13 persones en total i després d'un dia ja només quedaven 11 supervivents havent-se mort pel suïcidi el traïdor Judes i per la crucifixió el mateix Jesús.  Aquesta mala fama del 13 ha continuat molt arrelada en la nostra cultura fins que en els seients dels avions, en les numeracions dels habitatges i altres indicacions personalitzades, s’ha fet tot el possible per fer desaparèixer del mapa el suposat terrorífic número 13, per no fer espantar a la gent que li toqués el fatal número. Fins aquí només podem considerar aquest temor malaltís al 13 com una superstició i rés més demostrable.
Però en el nostre temps ens han arribat certes noticies i algunes d’elles amb categoria de miracle que ens poden fer girar la truita a l’inrevés respecte a la consideració que la societat benestant del nostre mon teniem fins avui del número 13 com a xifra fatídica.


En primer lloc podem comprovar la vida del Papa Juan Pau II, i com les xifres numèriques estan enjogassades amb el número 13. 
1)-      Juan Pau Segon en polonès s’escriu així: “Jan Pawel Drugi”. (En total 13 lletres). Es pot verificar amb el traductor automàtic escrivint les paraules en polonès i traduint del polonès al català.
2)-      Fou electe papa als 58 anys (5+8=13). En realitat li faltava un mes per acabar de complir els 58 anys però no cal ser tant exactes, per un mes de menys ja passa la prova amb escreix.  Algunes biografies diuen que només tenia 57 anys peró eren els anys complerts en totalitat. 
3)-      El seu pontificat va durar en total 9301 dies (9+3+0+1=13).
4)-      Va patir un atemptat el 13 de maig i s'en va sortir miraculossament i segons ell gracies al favor de la Verge Maria..
5)-      Va morir la 13ª setmana de l’any 2005.
6)-      Dates de la seva mort 02/04/2005 (02+04+2005=13)
7)-      Hora de la seva mort 21:37 (2+1+3+7=13)
8)-      Era el 265ª papa de l’Església (2+6+5=13). Cal fer un incís en aquest numero de papat en el que els historiadors no s’acaben de posar d’acord perquè de papes n’hi van haver alguns que només van regnar per unes poques hores, algun que el van nomenar tot sent un nen, i altres que van repetir papat, es un aspecte molt complicat y de fa poc temps el número de papat 265 ja el porta el papa actual Ratzinger degut als canvis de verificació històrica que han fet els entesos. Podem comprovar-ho a la Wikipedia. Amb l’excepció d’aquesta última dubtosa coincidència del 13 amb el Papa Wojtyla, les altres és poden verificar ben certes a la Wikipedia. També la setmana 13ª de l’any que va morir és pot verificar cercant el calendari de l’any corresponent.  Tinc un power que l’anuncio a dalt anomenat CURIOS EL NÚMERO 13 que porta aquest tema del Papa Wojtyla.
Anant a un assumpte relacionat també amb el Papa Juan Pau II, l’aparició de la verge de Fatima és va esdevenir un dia 13, i es un dia 13 quan és celebra en el calendari la festa de Fàtima. 


Continuant fent números trobem que després de la mort de Jesús en el Calvari els apostols van apanyar-se introduïnt un nou apòstol per ocupar el lloc vacant que havia deixat Judes, escolliren Sant Maties,  i llavors ja eren altre vegada els 12, però se’ls hi va afegir la Verge Maria com a companya que no hi podia mancar i ja tenim el número 13 de família reunida. En les imatges artístiques de la Pentecosta hi figuren els 12 més la Verge. El 13 doncs, és el número de la Mare de Deu. Ja podem estar ben segurs de penjar aquest número en els seients dels avions, en la numeració dels habitatges i en totes les numeracions personalitzades, que no és cap número “diabòlic” és un número santificat i beneït demostrablement per les coincidències de la vida de Joan Pau II, per les aparicions de Fatima, i pel Grup Familiar dels apòstols i la Verge en la teofania de la Pentecosta: 13 persones. El 13 és sens dubte el número de Maria Santíssima, i penjar aquest número quasi equival penjar la seva imatge, no cal que tinguèm por de rés, ans al contrari hauriem de ser-ne fervents del tal 13.


Per acabar d’arrodonir el tema del número 13 ens ha sortit un canal de televisió de tipus familiar cristiana que és de molt agrair en els nostres dies, i em penso que resultarà molt interessant en el panorama televisiu espanyol. Han tingut la gosadia de posar-se rés més que el número 13, ¡increïble!.  CANAL 13. 

4.12.10

Curiós El Número 33

Especialment dels articles que surten en el Google que parlen del número 33, cal destacar els escrits que fan referència a l'operació de rescat dels 33 miners atrapats en la mina de Xile. Son impresionants totes les coincidències numèriques dels treballs del salvament que fan referència al número 33: el número de miners atrapats, el número de lletres en el troç de paper del primer missatge, el número de dies fent l'excavació del forat per salvar-los, etc.  Cal que el considerèm un número miraculós de veritat.

Cossos Celestes, Total 7

He trobat una altra evidència en la Naturalesa del número 7 mític. Resulta que els cossos celestes amb moviment propi que és veien en la volta del cel en l'antiguitat abans d'inventar-se el telescopi eren 7 en total.  En el nostre temps també és poden observar a simple vista sense ajuda artificial dels telescopis i resulten en total 7 objectes molt peculiars amb moviment independent propi. Però hem de deixar apart els estels que son milions i no tenen cap moviment independent individual observable, els quals no els podem considerar cossos especials de rellevància mítica. En realitat els planetes son els cossos en moviment que en l’antiguitat els astròlegs detectaven pel seu canvi de posició respecte al lloc de les estrelles en que s'ubicaven en la volta del cel, i fent un dibuix de la posició del planeta respecte als estels que el voltaven és comprovava que d’un dia cap a l'altre el planeta canviava de lloc. El Sol i la Lluna donen la volta al cel com a primers cossos mòbils del firmament i han sigut sempre els primers objectes de veneració astrològica. El total d'objectes amb moviment independent propi visibles a cop d'ull son per aquest ordre: Sol, Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, i Saturn (total 7). Naturalment la Terra no l'hem de comptar perque és el nostre lloc geogràfic d'observació, i tampoc els cometes que només son visibles molt a tardar de tant en tant en la Historia. No deixa de ser un detall molt curiós això dels 7 cossos celestials, un que dona la vida, la llúm i la calor, i uns altres 6 que es belluguen contínuament per la volta del cel, i tots 7 son observables amb els ulls humans sense ajuda de cap aparell òptic. En quant als planetes, és veuen a primer cop d'ull com unes estrelles molt brillants.  Aquí tenim una pàgina a la Wikipedia que ho porta amb el tema Planetes A Simple Vista. Referent al planeta que segueix després de Saturn i que és diu Urà, es un objecte que fa molt poca llum encara que també és pot apreciar a simple vista com una estrella molt apagada, i no pot formar part de la llista per fer el número 8 per la seva poca vissibilitat. Em penso que la cosa queda molt clara: total 7 objectes molt brillants.---------------Seria encara molt llarc parlar del número 7, però la Xarxa ho porta  , i podem anar seguint tot el que s'ha escrit d'aquest número.