26.1.11

Alerta Amb Els Estafadors

Acabo d'enviar per correu electrònic aquesta nota a la Policia Municipal de la meva ciutat: 

Estava passejant per les afores del poble i ha passat un cotxe amb el seu conductor que m'ha saludat com si em coneixés. Ha parat el cotxe a la vorera i ha obert la finestreta esperant que m'hi acostés convidant-me a pujar dient que em coneixia del lloc on treballavem fa molts anys. M'ha preguntat on era la meva casa (no li he dit), també per la meva família i quant guanyava de jubilat. Li he contestat que la seva cara no la reconeixia i ha replicat dient que era natural perque amb els anys la cara ens canvia quan ens fem grans.  Després m'ha dit molt orgullos i content que vivia a Paris (era per impresionar). No he caigut en el parany perquè no he volgut dir-li on era la meva casa que, això era el detall més perillós.  Les dades a vigilar son aquestes: COTXE TURISME VERMELL MOLT NOU, UN SOL OCUPANT, CARA RODONA, MOLT SIMPÀTIC, MITJANA ESTATURA, UNS 55 ANYS, ET SALUDA PASSANT AMB EL COTXE PEL COSTAT, VA DESPRÉS MÉS LENT ESPERANT QUE T'HI ACOSTIS, ES PARA A LA VORERA I OBRE LA FINESTRETA, ET DIU QUE ÉS EL MARTÍ QUE TU CONEIXIES I ARA NO EL RECONEIXES PERQUE LA CARA HA CANVIAT AMB ELS ANYS, VOL FER CREURE QUE ET CONEIX DE FA ANYS QUAN TREBALLAVEU JUNTS A LA MATEIXA EMPRESA, TAMBÉ ET DIU QUE TU ETS MOLT CONEGUT PER FER-TE CONTENT I GUANYAR LA TEVA CONFIANÇA, ET PREGUNTA EL TEU DOMICILI, DIU QUE VIU A PARIS MOSTRANT-SE ORGULLÓS I CONTENT..... Es logic que va per treure diners de la gent gran, especialment dels homes en aquest cas, ja que fa servir l'estratagema de "company conegut de l'empresa de treball".  


Feu còrrer aquesta nota i potser algú se salvarà de caure en les seves grapes, sobretot algún jubilat massa confiat i despistat que abaixi la guardia. 

23.1.11

Agenda Llatinoamericana, Arxiu

Podem trobar a la Xarxa l'arxiu complet de l'Agenda Llatinoamericana amb tots els articles publicats, i es una solució ideal per qui tingui problemes econòmics o problemes de temps en quant a comprar l'Agenda cada any. També resulta molt pràctic poder cercar tots els articles de cada autor. Com a un dels autors especials preferits tenim el mateix bisbe Pere Casaldàliga que en l'Arxiu hi te inserits una infinitat d'escrits seus i també de poemes, alguns cantant les excel·lències al Che Guevara. Si fem un repàs a tots els articles veurem que mai parlen de moral sexual i únicament és centren en el problema econòmic de la riquesa mal repartida.

En poques paraules podríem definir als escriptors eclesiàstics i laics de l'Agenda Llatinoamericana que, els seus escrits son monotemàtics, que vol dir només referits a un tema únic. Em penso que a la llarga ha de resultar molt avorrit llegir assatjos monotemàtics quan la materia a tractar és l'Evangeli amb tots els seus aspectes humans i divins. El més correcte seria que els articles dels escriptors de L'Alliberament també treballessin el problema de l'avortament, el problema dels anticonceptius, el problema de les relacions sexuals prematrimonials, el problema de la Família, el problema del vertader Matrimoni, i molts més etcs. etcs.

Dels escrits que publiquen els autors de L'Alliberament en podriem dir que son una especialització concreta del Cristianisme, no pas una generalització extensiva enciclopèdica. Es com si en el càrrec de metge de capçalera un doctor llicenciat és limités a guarir únicament els constipats de la seva clientela deixant a banda les altres malalties que afecten al seus pacients. Com a contrapunt en els altres escriptors eclesiàstics i laics fidels al Papa de Roma, els escrits ja no son monotemàtics, son generalistes que podriem dir millor: politemàtics.  Parlen de tots els problemes morals des de la riquesa mal repartida, passant per certes lleis nefastes que imposen els governs i fins els pecats de l'entrecama (sexe) que son l'obsessió d'ara i de sempre.

Veiem doncs que, els escriptors de L'Alliberament son més pobres literariament parlant (escrivint) que no pas els escriptors fidels al Papa, aquests últims a l'introduir el sexe no deixen de banda l'aspecte principal de la persona humana que, gracies a ell (el sexe) podem estar aquí vivint i discutint perquè per mitjà del sexe hem vingut al mon. La denominada pobresa literaria generalment és entesa com una manca de paraules espectaculars en la redacció literària però, també podríem considerar la pobresa literària quan uns escriptors treballen a fons un tema i censuren deliberadament aspectes molt importants del tema en qüestió. Diuen que un bon dinar per fer bona taula ha de portar varietat d'aliments, vitamines, productes, verdures, i condiments, per fer que el dinar de taula sigui ben saborós, d'aquí que llanço la meva crítica als escriptors de L'Alliberament perquè posin a la seva taula literària una més variada i completa vianda de creació literària espiritual.

Un detall que em va sobtar molt i que recordaré sempre del bisbe Pere Casaldàliga és quan el va entrevistar la Monica Terribas fa uns quants anys a TV3 des de Mato Grosso Brasil. Li va preguntar de tot però quan li va fer la pregunta més controvertida que requeria molta valentia políticament incorrecta per ser contestada, amb va deixar a mi desconcertat i decebut al sentir la seva resposta. La Monica Tèrribas li va preguntar si estava d'acord amb els matrimonis homosexuals. En Casaldàliga va contestar: -Sempre n'hi ha hagut d'aquesta gent, això ho trobo normal-. Per la meva part m'esperava una altre resposta en la paraula d'un bisbe que te els pebrots ben posats com en Casaldàliga. Simplement hauria d'haver contestat:
-.No podem denominar "matrimoni" alló que no ho és.-  ¡¡Vaja senyor bisbe, vostè em va fallar, no m'ho esperava!!.

14.1.11

El Benal, El Deu Canviat De Nom


L'amic Lluís Presas em va regalar el seu llibre titulat EL ARTE Y OFICIO DE VIVIR.  Es un llibre d'assaig filosòfic sobre l'Univers, la vida humana i tots els problemes implicats. El llibre és escrit en plà científic des d'una òptica materialista fonamentada en l'Evolucionisme Darwinista que, considero respectable però confesso que no forma part de la meva creença personal.  El llibre es un equivalent a El Criterio d'en Balmes per ensenyar a pensar bé només que, en una versió agnòstica sense espiritualisme.

En Lluis ha tingut la valentia d'inventar noves paraules com per exemple el mot "Benal" per referir-se al Be Universal, i en aquest cas el "Benal" nosaltres els creients ho traduiriem pel nom Deu. També ha inventat una altre paraula relacionada amb l'expresió "universal" que ell ha canviat per "universaria" fent referència a l'Univers.

El llibre porta tots els ingredients per saber com funciona la vida a nivell còsmic, social, cel·lular, polític, psicològic, medicinal i etc. Es un assaig per fer entrar en la mollera del lector que aquest mon en que vivim es un ecosistema que s'ha de respectar en els moltissims i variats aspectes i s'ha d'escoltar a la naturalesa.

D'entrada el llibre m'ha agradat molt només que, no comparteixo alguns punts concrets. Per la manera tal com queden exposades les ciències naturals es veu clarament que en Lluís n'es un expert.  Li agraeixo que en la lectura de les seves pàgines ens podem cabbussar en la contemplació de l'Univers amb tot el vocabulari nominatiu de cada el·lement que això comporta.

Com en tota obra literaria sempre trobo algún paràgraf o capitol en que dissenteixo i portant un llapis a la ma faig de tan en tant un cercle rodejant el paràgraf polèmic que crec discutible, com també els temes més interessants que cal recordar de la materia de cada llibre. Quan enceto un llibre de la meva propietat l'engargoto amb senyals de llapis destacant els punts que més m'interessen per després tornar-lo a repassar amb quatre cops d'ull.

Posats doncs a fer un elogi i també una crítica del llibre de l'amic Lluís Preses comencem per les notes que he engargotat amb el meu llapis.

1) En primer lloc el nom de Benal que es una bona estratagema per no anomenar a Deu i així ningú s'emprenya quan el llibre va destinat generalment a lectors agnóstics no creients, perque només sentint el nom de Deu ja s'esvalota el galliner.

2) Pag. 25, diu de que tots estem a mercè de l'Atzar, la qual expresió no comparteixo com a creient i més aviat jo ho traduiria que tots estèm a mercè de la Providència.  Em penso que si considerem que els èssers vius hem de donar gracies a l'Atzar semblaria igual com si tinguessim que donar gracies a la loteria.

3) Pag. 51, diu que la superpoblació en les ciutats es causa de la disminuició de llibertats i de l'augment de la inseguritat. Dissenteixo d'aquesta teoria.  La superpoblació no pot causar els mals que anomena, en aquest cas la causa dels mals es la injusticia en el repart de la riquesa disponible que causa guetos de pobresa y d'aquí venen les inseguretats. També diu que imaginar com creien les tribus primitives que les zones desértiques de la terra son un "càstic" es una puerilitat. Dissenteixo.  Perque pels creients si que pot existir el tal castic, i en aquest detall estic convençut que les tribus primitives tenien raó.

4) Pag. 53, fa menció de famosa frase "el sentit comú és el menys comú dels sentits". Estic totalment d'acord amb la frase, la gran massa son poc assenyats per naturalesa.  Aquesta expresió l'han donada com a propia d'en Jaume Balmes, però ho he escanejat a Internet i no ho he pogut verificar qui realment va ser l'autor d'aquesta cita celebre, en alguns llocs posa "autor anònim".

5) Pag. 55, diu que la política d'ajuda a la família pot ser adequada però, la política d'ajuda a la natalitat avui dia es converteix en egoista i hipòcrita ja que està programada pels governs per augmentar els seus poders. Dissenteixo.  Aquesta política d'ajuda a la natalitat pot servir molt bé per augmentar el poder d'algun país sempre que sigui per exemple dels habitants de Catalunya, i per la raça catalana significa una expansió. Però el problema es que ens venen immigrants d'una religió molt conflictiva que son els que engendren més fills, i si el govern donés ajudes a la natalitat se'n beneficiarien més ells que no pas nosaltres.

6) Pag. 59, diu dels textos dels codis genètics dels cromosomes que van evolucionar dels monos a la raça humana. Dissenteixo. Si ho cerquem a la Wiquipedia trobem expressions que diuen "creiem que ha sigut així", com volent dir que la comunitat científica te una mena de "fe" en que les mutacions és van produir, i la "fe" pertany al àmbit de les religions no de la ciència, la ciència ha de ser verificable.

7) Pag. 78, diu que la ciència és una sense dualitats. Dissenteixo. De ciències n'hi poden haver tantes com científics i cada investigador pot tenir el seu convenciment personal. Si vol dir que la ciència és una sense dualitats perquè el dogma científic que domina per majoria així ho exigeix, l’expressió es encertada però queda la ciència sotmesa a la dictadura políticament correcta dominant de l'època.

8) Pag. 83, diu que els poetes de l'amor no haurien parit cap vers si haguessin cantat a una dona vella amb "v". Estic d'acord, els poetes han cantat a la bellesa amb "b", es natural.

9) Pag. 88, diu de la mística que sembla la cerca de la unió amb el Tot, i s'oblida de mencionar a El Benal o també al possible Deu existent.

10) Pag. 140, diu que així com és convenient que les persones és facin un xequeix per determinar si tenen alguna anomalia de salut física, també seria convenient fer-se un xequeix per determinar si existeix anomalia mental. Contesto que per això son els psiquiatres però en aquest cas hauria també de dir que s'hauria de fer passar obligatoriament per llei sovint a fer-se mirar el cervell a certes persones conflictives, potser així ens estalviaríem casos d’assassinats i successos indesitjables.

11) Pag. 148, diu que la superpoblació és una de les causes de mancances col·lectives. Dissenteixo. Les causes dels mals no son la superpoblació, en temps pretèrits no existia la superpoblació i també hi havien guerres. En temps dels romans al mon hi havien quatre gats, només uns 200 milions d'habitants, i les nacions és mataven unes contra les altres a pesar de tot l'immens territori mundial que tenien d'espai.

12) Pag. 159, diu que l'Univers no és Deu, que es un organisme viu que evoluciona i s'autorestableix com si fos molt més que un ordinador programat. Diu que Deu no queda exclòs. Li faltava dir que el Benal podria ser el Deu mencionat.

13) Pag. 165, diu del problema de l’escassetat d'aliments a causa de la superpoblació i atribueix el problema a la superpoblació quan podria mencionar com a causa el malbaratament dels recursos per part del primer mon en perjudici del tercer mon. De recursos en tenim de sobres però mal repartits, el que falla es la solidaritat.

14) Pag. 166, diu que hem d'entendre que hi ha una sola ciència i que el tronc de les seves varies projeccions es la ciència filosòfica. Dissenteixo. De ciències, filosofies i creences poden existir moltes. Encara que ja he dit anteriorment que si volem entendre una sola ciència com a única ens hem remetre a la ciència aprovada pel dogma científic de moda de l'època, sobretot en ciències polèmiques que tracten de l'Evolucionisme . Si un científic va pel seu compte i no respecta la moda imperant després no li donen feina a les universitats.

11.1.11

Paradoxes Del Zapaterisme

Acaben de posar una llei que prohibeix fumar en llocs públics sota pena fins i tot de que un fumador pugui ser denunciat de forma anònima. Estèm en un moment governamental en que els savis de la Moncloa ja no saben que fer per fer-se veure i fican ma de lleis de pa sucat amb oli per donar sensació i fer creure als espanyols que en Zapatero remena les cireres de veritat com a president del Govern. Es allò de distreure al personal perque aquest personal (tots els espanyols) no pensin gaire amb el seu cap i segueixin tenint "fe" en el personatge teatral de la cella geperuda i la rialla mecànica.

Ahir dilluns vaig seguir el programa El Gato A L'Agua del canal Intereconomia i em va fer molta gracia un acudit tirant a macabre que va explicar un contertuli dels que apareixen freqüent en el programa citat. Passo a explicar l'acudit:  """Resulta que hi havia una família que tenien una nena de 16 anys i un dia la nena no acabava mai d'arribar a casa al vespre, el seu pare estava desesperat. --¿Encara no arriba, on estarà?--La mare també patia igual. Fins que per fi després de llarguissima anguniosa espera per part dels pares, la nena truca a la porta de la casa a les 3 de la matinada, els seus pares plens d'alegria la fan entrar i li pregunten.--Estavem molt intranquils per tu, no saviem que et podia haver passat, ara almenys estem contents de que hagis arribat encara que, molt tard per ser tant jove ja que només tens 16 anys. Però voldriem saber que t'ha passat perque t'hagis retrassat tant.---La nena de 16 anys els contesta--No patiu pares meus, només m'he retrassat unes hores perquè he passat per una clínica a que em practiquessin un avort, estava embarassada d'unes poques setmanes i m'han solucionat el problema, es una operació molt senzilla que es fan moltes noies de la meva edat. ----Despres els pares al sentir la resposta de la nena al instant queden satisfets i relaxats de la tensió nerviosa acumulada al saber almenys que la nena no havia caigut en qualsevol vici macabre dels més inimaginables.  Però la nena interessada pel patiment dels seu pares, els pregunta.---¿Doncs vosaltres perque heu estat patint amb tanta tensió nerviosa esperant que jo arribés puntual a la nit??----Els pares li contesten---¡¡¡¡Ai filla meva,  nosaltres estavem molt preocupats per tu perquè creiem que estaries fumant tabac.!!!"""