24.12.11

Sempre Al Teu Costat.....

Per ser els dos dies abans de la vesprada de la Nit De Nadal, la televisió catalana ha sigut encertada en posar la millor pel·lícula emocionant i lacrimògena. ¡¡¡Gràcies Srs. directius de TV3!!! Es tracta del film Sempre Al Teu Costat, Hachiko, protagonitzat per un gosset que va perdut i un professor que l'adopta. La pel·lícula es interpretada per en Richard Gere en el paper del professor amo del gosset i es un "remake" de la mateixa pel·lícula que es va rodar al Japó referent a la historia original verídica. El gosset acompanya al professor cada dia quan va a agafar el tren per anar a treballar i després sempre a la mateixa hora quan el professor arriba a casa amb el mateix tren el gosset l'està esperant a l'estació, i així dia rera dia durant molt temps amb una rutina invariable.  Fins que resulta que un dia el gosset acompanya al professor a l'estació i el professor després ja no torna mai més perquè li ha donat un infart i s'ha mort, i com que l'han portat al tanatori en lloc de la seva casa el gosset no ha pogut veure el seu amo el professor quan era mort, però segueix esperant-lo cada dia a la mateixa hora d'arribada davant l'estació, ¡¡¡fins durant 10 anys!!!. ¡¡¡Increïble on pot arribar la memoria dels animals i l'estimació vers els seus amos!!. La pel·lícula esta basada en un fet real que va passar al Japò.  També en la mateixa historia del goset que figura en la Wikipedia , en la part de baix figuren altres histories semblants dels gossos fidels als seus amos que s'han anat recopilant per Internet.

6.12.11

¡¡¡Prou Ja D'Aqüeductes!!!

Referent a les festes intercalades dintre la segona setmana del mes de Desembre, ja esta bé tot plegat, ja fem riure per la colla de dropos que som els espanyols, d’acceptar aquest “aqüeducte” inacabable. Certament que això dels “aqüeductes” i els ponts avui dia queda totalment desfasat en vista d’una productivitat industrial més eficaç. Com a cosa curiosa els mateixos que son laïcistes de mena troben agradable fer festa en dies de significat religiós, i no deixa de ser una altra de les contradiccions de la majoria sorollosa del nostre país. Quan aquest govern ha sigut capaç de carregar-se el Matrimoni Tradicional per adaptar-lo a certes parelles atípiques, no s’acaba d’entendre com no s’ha carregat també el Nadal, Sant Esteve, els Dilluns de les dues pasqües, i les festivitats de la Mare de Deu. Però es veu que això de fer viure en la “incoherència” a les masses es la forma típica de treballar d'aquests governs inútils.