1.7.13

El Sou Dels Polítics

Ha aparegut una carta a La Vanguardia que parla dels honoraris que cobren els polítics i posats a comentar jo he insertat el meu panflet. No és tant lluny el cas de la Xixolina italiana que demostra que qualsevol fama de la mes inimaginable pot portar una persona a la butaca d'un parlament. S'hi podrà estar d'acord, o no, però estic convençut que vaig encertat un 95 per cent. Encara és podria millorar molt la meva opinió fent el comentari mes llarc estil article però soc partidari de les poques paraules per describir qualsevol tema dels mes debatuts avui dia, i en els temps que corren d'Internet la gent no pot carregar amb tant de text disponible per llegir.
El meu coment:
--Resulta que els polítics han de gaudir de mes avantatjes que no pas els comuns dels mortals, sinó ningú es presentaria per polític, i només farien de polítics quatre desgraciats, que vol dir: quatre morts de gana. Per ser polític primer s'ha de ser famós encara que siguis un actor porno, després presentar-se a eleccions, i esperar que et votin. Qualsevol desmanegat no serveix per polític encara que sigui molt intel·ligent, la gent vota als que son "triunfadors" i famosos. Per això cal als polítics pagar-los molt be el jornal sinó la gent de casa bona no es ficarà en política.--