Silveri Garrell Comes De fet els sense sostre es troben millor al carrer que no pas a dormir als albergs, es una situació que l'escullen ells mateixos, altra cosa es ser pobres però el ser pobres no els condemna a dormir als carrers ni a passar gana perque existeixen els menjadors de Carites. Alguns voldrien que el millor que pogués fer el Papa en aquest assumpte es donar diners per comprar-lis una residencia, però ja estem al mateix, prefereixen els carrers, son hipies de carrer.
Inma Blanco No sempre es així, la malloria no han triat aquesta situació i menys des d'els ultims anys, no podem creure aquesta idea bucolica dels sense sostres. La malloria d'els acaven patint malalties mentals a causa del seu desarralament. Mots son persones normals com tu i com jo a qui han tret dels seus habitatges. Els albergs son una solució momentania però que només tapen el forat per unes nits. Es un problema que creix i ningu ens podem rentar les mans.
Silveri Garrell Comes Inma Blanco he trobat el millor article que tracta el tema http://www.gatoflauta.com/.../las-personas-sin-identidad.../ De fet quan la cosa es posa insostenible les autoritats polítiques es veuen obligades a trobar solucions. Però estem sempre al final del carrer amb el mateix: ¿Perque ens toca patir en aquesta vida?. Si treiem aquesta gent del carrer també tindràn problemes com nosaltres que no som al carrer i tenim cadascú els nostres. Alguns sants del santoral catòlic eren de families riques i es fan convertir en mendicants de carrer, exemple Francesc D'Assis, i ademes les ordes religioses mendicants catòliques de l'Esdat Mitjana que menjaven del que els donaven quan feien recapte pels carrers, i despres van aconseguir tenir recolçament de la Reialesa i del Feudalisme. Salutacions Imma.
Inma Blanco Jo t'escric des de la meva experiencia de 10 anys treballant com Educadora Social i vaig veure el gran canvi que va provocar la crisi envers aquest colectiu, vaig trobar persones que abans tenien vides normalitzades i a qui tot un cumul de circunstancies els van portar a viure al carrer. Persones que havien estat advocades i fins i tot metges. De vegades una separació de la parella qui els va deixar al carrer i amb l'obligació de pagar l'hipoteca del pis. He vist de tot, a Figueres vam tirar endavant un projecte de menjador social i venien fins i tot mares a recogir menjar per als nens (a qui no es podia deixar entrar al menjador) en aquests casos l'ajuntament els pagava algunes nits en una pensió pero poc més. Jo tot he que puc parlar es basa en la meva experiencia treballant amb ells i escoltan-los i observant. Te aseguro que actualment els que trien aquesta forma de vida son una minoria i que molts d'ells en quan se'ls hi dona una oportunitat l'aprofiten.
Silveri Garrell Comes Inma Blanco ja he vist el video del menjador de Figueres Imma, es fantastic la feina que fan amb aquesta gent. Però ja ho he dit que almenys poden menjar aquí al nostre pais primer mon, en quant a dormir als albergs això no surt gaire a les noticies però per no dormir al carrer a dins de qualsevol nau industrial abandonada els ajuntaments de les ciutats molt be els podrien colocar. Pero esta comprovat que alguns no volen anar als albergs perque els fan dutxar i prefereixen els carrers, ¿que hi farèm?. Hi ha molta feina per fer amb aquests pobres de carrer, el Papa ha posat una bugaderia i ja es un primer pas. Despres quan tenen l'edat de jubilació existeixen els instituts de les germanetes dels ancians desamparatrs el que diem "asilos" a on poden ingressar els que no es poden pagar una residència.
