1.10.05

L'Eudald Carbonell i el seu enrevessament

Atapuerca Google imatges
(L'article me'l van publicar en algun diari digital.)
A nosaltres els que pugem sovint als santuaris marians i petonegem freqüent la imatge de la Mare de Deu, se’ns pot qualificar de gent de fe, i encara que ja sabem que la nostra fe es imperfecta, això no ha de ser impediment per esgrimir les defenses intel·lectuals quan algú ens ataca amb la seva irreverent ploma, tal com acostuma a fer-ho l’Eudald Carbonell. El Sr. Eudald Carbonell és molt conegut entre nosaltres per dos motius: pel fet de ser fill de les comarques gironines i molt mes pel fet de ser un dels principals antropòlegs investigadors de les famoses coves d’Atapuerca. El Sr. Eudald de tan en tan ens escriu un article en algun mitjà periodístic i sempre arremet sense contemplacions en contra de les creences. Analitzant alguns dels seus articles i com a teràpia de gimnàstica mental que sempre va bé, vaig estudiar llargament les seves teories i n’he tret com a resultat la meva tesi personal, la qual estic segur que s’adapta molt més al sentit comú que no pas els seus enrevessats escrits. Tothom té el dret a creure en el que vulgui, com també el dret a no creure en el que no vulgui, però aquestes dues proposicions no donen cap dret a silenciar el fet cultural religiós de la Historia. He volgut exposar la situació que resulta quan un científic acostuma a passar-se per alt uns fets històrics evidents, únicament perquè no creu en el missatge que els fets en qüestió proclamen, i d’aquesta manera confon la creença en si mateixa amb tot el conjunt cultural polític i humanístic que la creença ha generat i ha fet historia. En aquest cas tot investigador rigorós que vulgui socarrar d’arrels les misterioses creences religioses es un pèssim investigador que comet una greu falta d’omissió a la veritable recerca dels misteris desconeguts.

Li vaig a enviar la carta següent:
Sr. Eudald Carbonell: Referent al seu article del diari El Punt del 19-5-2002, m’atreveixo a fer-li alguns suggeriments sobre algunes qüestions en les quals estic segur que vostè rellisca. (1) La seva prosa es dificultosa d’entendre degut a l’abundància de paraules tècniques extretes del seu vocabulari professional, cosa molt adequada per dirigir-se als intel·lectuals molt formats, però en canvi per a nosaltres els ciutadans normals, ens resulten els seus escrits un veritable trencaclosques. (2) El seu llenguatge es bastant críptic i sembla com si volgués amagar alguns detalls que no s’atreveix a dir clarament. (3) Sempre ataca a les mitologies i a les creences sense especificar quines encara que, nosaltres ja entenem que es refereix a les religions planetàries actuals, cosa que vostè no s’atreveix a definir clarament. (4) Vostè diu: cal no tenir por del que som. Contesto: sembla com si vostè fos el qui té aquesta por de la qual parla, i ho demostra al no acceptar el grandiós bagatge espiritual de la Historia de la Humanitat, el que sempre procura escombrar amb el seu cop de ploma. (5) Vostè fa trampa en els seus escrits quan parla de l’Humanisme perquè el mutila deliberadament del contingut cultural aportat per les religions històriques. (6) Parla molt repetidament de la socialització de la tècnica com si fos el remei per a tots els mals, i en canvi no menciona gens que per aconseguir la citada socialització abans caldrà que siguem capaços de repartir generosament el diner,(això ja ho intentà el sistema comunista i fracassà). (7) Posa molt l’èmfasi en la gran fita de la Humanització, quan aquesta sempre troba el tristíssim final als cementiris, i en canvi no dóna cap esperança als ciutadans soferts, als malalts, als vells, a les víctimes de catàstrofes, als pobres desemparats, etc., i la veritat en quant a nosaltres els comuns dels mortals, a la gran majoria ens agradaria sentir mes el parlar de divinització i vida perdurable, perquè es l’únic consol per a tots els mals. (8) Diu vostè: no hi ha espai per a creences ni esperances vagues. Contesto: Vostè aquí tira la pedra i amaga la mà, perquè no vol fer referència a quines creences i esperances. (9) Trobo en els seus articles de premsa una mancança important d’atreviment dialèctic al afrontar certs aspectes de raonament lògic, i més bé el considero un investigador interessat en el que hi voldria trobar, que no pas en el que realment hi pot haver. (10) No se’n dóna compte vostè en quant al considerar i respectar més les religions que, d’aquesta manera el panorama de l’Homo Sapiens quedaria encara mes enriquit, a l’incorporar les possibilitats espirituals. (11) Els seus escrits son tristos i els manca la poesia ja que, vostè s’aferra sempre a buidar-los de l’ànima espiritual.
No pretenc posar proves de la veracitat de qualsevol creença, això seria fer teologia i semblaria com si el volés convertir jo a vostè, i la veritat és que els cristians tampoc ho estem mai convertits del tot i tan de bo ho estiguéssim cada dia més i se’n parlaria així millor de nosaltres per la germanor comunitària. Tornant al tema central d’aquestes lletres, no cal ser militant de cap església per considerar provades les existències de les piràmides, les mesquites i les catedrals, uns monuments de pedra científicament palpables que vostè s’obstina a no voler veure en les seves dissertacions antropològiques sobre l’evolució de l’espècie humana en l'aspecte espiritual. Jo li agrairia que es posi a escriure amb mes claredat, que no tracti a l’espècie humana de tant animals i que no retalli tant interessadament la Historia Universal. Molt atentament .--------------------------------------------------- Més Eudald Carbonell AQUÍ.