Opus Dei, Opus 10

Opus Dei Google imatges

Èxit total en la beatificació del pare Escrivà de Balaguer, decisió vaticana llampec, crítiques apart i també certes enveges. Qualsevol associació de caràcter religiós és podria sentir ben orgullosa de tenir en les altes esferes del govern a tants ministres com tenia l'Opus en el passat Regim Franquista, i era contradictori que per aquest fet governamental sigues criticada l'Obra per part dels altres cristians aliens, un tipus d'oposició sense fonaments eclesials, perquè posats a repassar la Historia veiem als governants decidint sempre el que els hi rota, i tanmateix a l'hora de triar és millor voler asseure sempre al Poder als parents de casa, abans que als altres suposats honorables que no siguin assidus de misses freqüents. Si els posem uns i altres a sota un examen minuciós ja podem endevinar que el fet de professar una creença religiosa en res pot entorpir la bonhomia dels que seuen en butaques presidencials, sinó ans al contrari, es la mateixa pertinença a una esglesia cristiana amb servei als més febles de la societat, el millor dels estimulants per a governar justament al país. Allò de "dolents som nosaltres els de missa i més ho seriem sense anar a missa", és per meditar. L'assumpte de la prelatura personal produeix malpensar a molts dels crítics il·lustrats que clamen pel perfeccionisme del sistema, i ja es una qüestió per discutir en un altre capítol. Ja veiem com també en les espiritualitats l'adaptació evolutiva ens porta cap a necessaries especialitzacions, i per exemple en el cas citat l'Opus Dei representa una forma de viure la fe cristiana on és dóna una importància especial a l'obediència, als directors espirituals de torn, i a les macro-despeses -segons ells- justificades per al culte diví. Moltissims creients s’hi troben a gust i plens de seguretats dintre d'aquesta Orde i Comunitat, la qual va sorgir del mateix proces evolutiu derivat de les deficiències de les esglésies locals amb certa relaxació de la practica religiosa. Realment, qui vulgui viure una espiritualitat de sant de calendari no te més remei que fer-se monjo o monja, o entrar en l’Obra de l’Opus o similars, i li serà molt mes difícil anant per lluire a camp obert, doncs per lluitar contra les feres laïcistes sense companys al costat, la gran majoria és incapaç de mantenir la fermesa de la Fe en la vida profesional i diaria. Una de les principals característiques de les comunitats com l’Opus i altres similars es la obediencia vers als superiors, i cosa sorprenent, si agafem el mateix Jesucrist per model, o també el nostre Cinto Verdaguer, a l'hora de valorar la puntuació d'obediència a les autoritats religioses dels seus temps, a ben segur traurien un zero.